dimecres, 27 d’agost del 2008

DARRERA PELI DES CICLE DE BOGERIA


Aquesta setmana toca "Las Horas", una peli americana, per variar, però amb tres cracks d'actrius com són na Meryl Streep, Julian Moore i Nicole Kidman, encara que no sembli ella. Totes tres protagonistes de històries diferents que es van intercalant al llarg de tota sa peli, cadascuna amb sa seva pròpia "locura". És es film que segurament coneix més gent de tots els que hem posat per s'impacte mediàtic que va tenir fa, relativament, pocs anys, encara que totes ses altres també varen ser molt reconegudes per sa crítica en es seu moment. Encara no és segur però esperam sa presència den Martí una altra vegada per a que mos il·lumini un poquet abans de començar.
Esperam que vos animeu!
I a les 22'30! Que la setmana passada va venir la meitat de gent amb sa peli començada...
Ah! I una darrera cosa, està en projecte un nou cicle pes setembre sobre cine asiàtic, però que no sigui lent, una mica per destrossar es prejudici que té normalment sa gent sobre ses pelis orientals.
Salut!

11 comentaris:

Bua ha dit...

Atenció a s'excel.lent nòmina d'actors i actrius que intervenen a SES HORES:

* Meryl Streep (Clarissa Vaughan),
* Nicole Kidman (Virginia Woolf),
* Julianne Moore (Laura Brown),
* Stephen Dillane (Leonard Woolf),
* Miranda Richardson (Vanessa Bell),
* Ed Harris (Richard Brown),
* John C. Reilly (Dan Brown),
* Charley Ramm (Julian Bell),
* Toni Collette (Kitty),
* Claire Danes (Julia Vaughan),
* Jeff Daniels (Louis Waters),
* Eileen Atkins (Barbara).

No està malament, no.

Marga Massaent ha dit...

very good bua!
quin crackot. t'hi esperam!
si sa vida familiar tho permet... :P

Bua ha dit...

Apretada agenda social :P, ni a jugar a futbet he pogut anar.
De vegades mos hauriem de poder xepar!

marco ha dit...

venga meam, qui ha de ser es primer en encetar es tema...va Bua, dona inici a una mica de debat, que aquesta ho requereix i s'ho mereix. Jo hi vaig pensant, meam que en podem sucar

Bua ha dit...

Avui és un dia especialment fotut i no em puc concentrar massa bé.
Motiu: desprès d'un agost enormissim, demà torn a sa crua realitat des setembre.
Marco, de moment, organitzau un futbet per dimarts, dimecres o dijous, i pensau a convidar-me.
Quan a es debat que proposes supòs que va dirigit a nes cicle de setembre de ca'n dinsky (cinema oriental, no?).
Crec que l'has d'encetar tú.

Marga B. ha dit...

Només donar s'enhorabona a ses senyores Marga i Xisca Sureda per akest fantàstic cicle, sou estupendes!!!!

Meam si sa cosa segueix i en s'hivern se fa algo més!!!

Enhorabona i graciiiss!!

Muaks precioses!!

marco ha dit...

No bua, jo deia sobre sa peli, meam si qualcú penja qualque opinió; segur que si tots deixam per escrit sa nostra reflexió, ens enriquim i profunditzam molt més en ses idees de sa peli. A més, crec que aquesta és especialment rica en quan a possibles conclusions.

Bua ha dit...

La vaig veure aquest hivern i no tenc SES HORES tan fresca com voltros, per això me resulta complicat encetar es debat.

Però ho provaré. Record que tracta sa pel.licula de tres històries íntimament entrellaçades, que viuen tres dones, en temps i espais diferents.

Són tres vides males de dur, plenes d'insoportables hores (d'aqui es títol des film, crec) que han de ser viscudes per ses tres protagonistes, excel.lents actrius, que representen a dones depressives, dubtoses de elles mateixes, plenes de por.

Bons guió i fotografia, gran qualitat interpretativa de totes tres.

És, en definitiva, un film molt sensible, que recull la insatisfacció, la infelicitat de les tres dones davant unes oportunitats perdudes.

Tampoc crec que vagi massa malament. Au, Marco, te toca :)

Bua ha dit...

Per cert, visitants de Ca'n Dinski & Co., podeu entrar al meu nou blog:
http://bua3.blogspot.com/
Salut!

Bua ha dit...

Seven days later...
:-/

marco ha dit...

Ja sabia que me deixava alguna cosa...no he comentat res d'aquesta peli!
Be, ja no la tenc tant fresca però qualque cosa record.
-En primer lloc mos hauriem de llegir es llibre per valorar millor sa peli i sa història en si. Jo som es primer que no l'ha llegit, meam si aquest hivern cau. Només és que m'han dit que es film baixa una mica de qualitat quan has llegit s'història, però be, comentarem el que hem vist.
-Evidentment, s'ha de destacar es paper de ses actrius protagonistes, sa gran interperetació i interiorització dels personatges. Ses tres compleixen perfectament amb el seu paper, i hi ha escenes vertaderament admirables; me va impactar sa de na Meryl Streep a sa cuina,quan reb al nouvingut, i sa de na Kidman a s'estació. N'havia pensada una de s'altre actriu, però sa m'ha borrat
-Me va agradar molt es paper de sa rossa a sa que li troben un tumor a s'úter; s'escena en que ella és sa protagonista, a dins sa cuina, és molt gran. Passa de la rialla al plor en un moment, de l'eufòria a la dessolació en qüestió de segons, i d'una manera molt però molt creible.
-Abans de veure sa pel.lícula vaig sentir com na Marga li deia a algú "no és tant es missatge de sa pel.lícula, es més sa manera com està feta, sa manera d'estructurar-la". Jo no ho veig així; crec que té una profunditat i una densitat de misstatge acollonant. Clar que està molt ben fet, però jo no em quedo amb això, sinó amb la o les idees. Igual que a Buffalo 66 apareix el sucidi, a més d'una manera molt més exagerada (m'han comentat que, llegint el llibre, te'n adones que el director es recrea massa en aquest concepte). Serà que el suicidi va lligat a la bogeria? La cordura li és antagònica? No ho sé. Jo veig es suicidi com el límit de la raó, com la contranatura. És a dir, s'humà es diferencia dels altres animals per poder emprar la raó (igual que els ocells volen, noltros raonam, tampoc ens hem de creure molt més...). Idò bé, la raó i el fet de pensar és el que acaba donant forma a la figura suicida, és es límit en que la raó passa a convertir-se en antinatural.
Per una altra banda, i com vaig dir a buffalo 66, és la màxima llibertat; els humans només tenim dues coses fixament establertes en la nostra existència, els principi i la fi. El sucidi és convertir-se en Déu, ser qui decideix quan i com s'acaba tot. És complicat
-M'agrada molt el personatge de Ed Harris, la seva bogeria particular i la influència que aquesta té en el seu entorn social.
-En un altre terme, la manera així com està feta la pel.lícula pot fer que l'espectador estigui més pendent d'esbrinar qui escriu el llibre, qui és el protagonista d'aquest o qui el personatge secundari que es veu influenciat per la història que es relata. Que voleu que vos digui, a mi m'és igual; per jo no importa realment qui és qui, sinó veure com evoluciona i a quins extrems arriba cada element, així com les semblances i diferències entre cada un d'ells, tenint en compte la diferència social i temporal.
-Crec que, segons es miri, aquesta obra pot deixar-te amb una sensació de positivisme absolut, un missatge de viure la vida sense cap tipus de lligadures artificials ("mirar la vida de frente", "un viva la vida" sense fronteres, tota ella. També pot produir l'efecte contrari. Qüestió de prisma
Fa estona que es va emetre sa pel.lícula, així que no crec que ningú vegi aquest comment. És igual, jo em quedo més tranquil.
Fins aviat cinèfils!