dissabte, 6 de setembre de 2008

Nou reines. Comença el debat

Hola, amics de Ca’n Dinsky.

En agraïment al tracte que m'heu dispensat, oferint-me ser col•laborador d'aquest blog, tractaré d'iniciar un debat damunt l’últim film que hem tingut ocasió de presenciar en Ca’n Dinsky, que ha inaugurat el cicle de cine argentí.

Començaré parlant del director (Bielinsky?). Si s'estrenava amb aquesta pel•lícula, segons tenc entès, extraordinari. Ha tractat el tema amb sutilesa i acert. Ja abans de començar el film, en la galeria d’art, vaig tenir ocasió de comentar a alguns assistents el problema que representa per a mi el llenguatge col•loquial argentí, que s'aguditza més encara en NOU REINES, atès que als protagonistes, dos estafadors de segona fila, els vaig entendre a dures, dures penes.

El film tracta molt bé l'assumpte de la picardia criolla, conseqüència de la delicada situació econòmica que atravessa Argentina. Mostra a la perfecció els enganys maquinats pels protagonistes per a aconseguir fàcilment el que és dels altres.

Arriba a Argentina un empresari gallec (afortunadament, perquè a aquest sí se li entenia tot, en un “perfecte castellà”) i els timadors Juan i Marcos preparen un pla que els ha de convertir en rics: vendre'ls una sèrie falsa de segells, denominada les “nou reines”. Després d'una successió de mentides, enganys i situacions increibles, resulta que l'alumne és qui estafa al mestre (referint-me als dos protagonistes). Aquesta és la sorpresa final. La moralitat del film sembla ser “no et fiis de ningú”.

No vaig entendre bé dues coses malgrat tot el que he dit:
1.- El paper que juga l’al•lota de l'alumne i germana del professor. Que sigui capaç de formar part del pla en contra del seu propi “germà”. És que a aquesta dona no la vaig entendre per res.
2.- La fallida del banc amb tothom allà intentant recuperar els seus estalvis. M'han explicat que el grup estafador que al final jugava a les cartes sabia que el banc estava prop de la fallida i que això formava part de la trama.

M'ha agradat amb matisos. Esper veure millors films en aquest cicle.

2 comentaris:

Marga ha dit...

molt bé aquest post de inciciació bua!
meam, sense ànim d'ofendre però ja veig que te va costar una mica pillar sa "intringulis" de tot plegat. dues cosetes ràpides i demà ja diré qualque cosa més:
1- sa germana den marcos i al·lota den juan, li monta tot aquest tinglado perque en marcos se va fondre s'herència des padrins enlloc de repartir-la entre els tres germans. per això sa germana se vol venjar d'ell.
2- lo de sa fallida des banc ho sabien perque en juan havia tengut un soplo d'un amic seu, que a més, quan acaba tot els que juguen a cartes li diuen a en juan que ha cridat per cobrar, és a dir, un altre compinche més que també en treia suc.

esper que t'hagi ajudat un poquet, demà més debat!

Bua ha dit...

Oks Marga, ja m'ho havia aclarit en Marco.
Coldplay in concert, iavonereu.
No m'has ofès gens. He estat jo que he demanat sopes.
"No entendí bien a los boludos, pelotudos. La concha de su maaadre".