dimecres, 27 d’agost de 2008

DARRERA PELI DES CICLE DE BOGERIA


Aquesta setmana toca "Las Horas", una peli americana, per variar, però amb tres cracks d'actrius com són na Meryl Streep, Julian Moore i Nicole Kidman, encara que no sembli ella. Totes tres protagonistes de històries diferents que es van intercalant al llarg de tota sa peli, cadascuna amb sa seva pròpia "locura". És es film que segurament coneix més gent de tots els que hem posat per s'impacte mediàtic que va tenir fa, relativament, pocs anys, encara que totes ses altres també varen ser molt reconegudes per sa crítica en es seu moment. Encara no és segur però esperam sa presència den Martí una altra vegada per a que mos il·lumini un poquet abans de començar.
Esperam que vos animeu!
I a les 22'30! Que la setmana passada va venir la meitat de gent amb sa peli començada...
Ah! I una darrera cosa, està en projecte un nou cicle pes setembre sobre cine asiàtic, però que no sigui lent, una mica per destrossar es prejudici que té normalment sa gent sobre ses pelis orientals.
Salut!

dimarts, 26 d’agost de 2008

NOU BLOG DE QUATRE MANS

Ep al·lots!
No sé si ho sabeu però es nostro amic Julià, organitzador des Torrarrock i altres eventos, és es que està a càrrec d'una associació juvenil que se diu Quatre Mans, i que és sa que fa possible que s'organitzin totes aquestes coses tipo Barathon, Cursa de Carretons, Torneig de Paintball, etc. Bé ido, ara s'han fet un bloquet també. Si ho voleu visitar és aquest:

www.ajquatremans.blogspot.com/

Aquí vos podreu informar de sa programació, com funciona s'associació, podeu fer suggerències, etc.

Au idò! Animau-vos a fer-li una visita!

divendres, 22 d’agost de 2008

QUÈ BÉ ELLING!

Bones!
Per fer un poc de valoració sobre sa peli d'ahir només puc dir una paraula: confit! Quan es film acaba quedes amb cara de beneit mirant encara sa pantalla i amb un somriure en els llavis, oi almenys és lo que veig veure en unes quantes cares a sa sala, inclosa sa meva... Com molt bé va dir na Xisca a sa presentació, no és una peli profunda. És un peli sobre sa bogeria, sí, però també és sa mostra de sa superació, de ses relacions humanes, de lo important que és tenir algú al teu costat però també de sa llibertat individual,...etc Bé, dit així pareix que sí que sigui profunda, tot depèn de com te l'agafis, però sa veritat és que se'n pot aprendre molt d'ella i sobretot riure amb ella. De veres, és una peli molt i molt recomanable.
Bueno al·lots, per tots aquells que vareu assistir a sa projecció vos deix un clipet que vos recordarà grans moments de sa peli. Per aquells que no l'heu vista es vídeo no vos dirà res sobre lo que passa realment a sa peli o s'argument perquè són escenes de moments estrella però desordenades.
Ah! per cert ahir va ser sa sessió que va tenir més assistència!!!Tipo 25 persones no està gens malament! Me sap greu no vaig fer foto... qui no va venir s'ho haurà de creure.
Salut!

dimecres, 20 d’agost de 2008

I AQUEST DIJOUS...

Recordau que això des cine encara no s'ha acabat. Demà mos toca "Elling" una comèdia nòrdica que vos deixarà molt bon gust de boca. No vos ho perdeu!

dimarts, 19 d’agost de 2008

COMENTARI A "BUFFALO 66" PER MARCO LLULL

Salutacions cordials artistes i artistos, galeries i galerios, koales i koals. Com estau? M’imagin que acalorats i amb un cert regust de cervessa esbrevada i cubata sense gel, ses festes no perdonen. Res, com se demana un mínim d’aportació perquè aquest blog segueixi en marxa, donaré sa meva visió i compartiré sa meva opinió sobre sa primera pel.lícula des cicle de cinema, sa primera bogeria d’aquest Agost.

Per fer una crítica és recomanable tenir sempre una mínima informació sobre ses obres de s’autor en qüestió, sa contextualització artística i cultural de ses mateixes, i quelcom d’experiència en la digestió d’exposicions, en aquest cas cinematogràfiques, semblants en la seva forma i contingut. Ara, una cosa és que lo recomanable, ses bones intencions, i s’altre sa realitat; he de dir que no coneixia es director ni sabia de s’existència de ses seves pel.lícules, però be, ens centrarem en Buffalo’66 i deixarem sa contextualització, evolució i comparació per als experts.

En general, crec que aquesta pel.lícula és analitzable des de molts punts de vista, ja que destaca en diversos aspectes; podem centrar-mos en desxifrar la personalitat de cada personatge i intentar esbrinar-ne els factors que l’han moldejada, així com analitzar el film des d’una vessant estètica, o centrar-mos en la història i el guió. Pens que des de tots els punts de vista hi ha aspectes molt destacables, i per això he de donar s’enhorabona a sa gent que ha escollit aquesta projectació.

- El primer detall que em crida l’atenció arriba en el primer minut de l’obra, i es produeix quan el protagonista, acabat de sortir de presó, es topa de morros amb el primer problema de la desitjada llibertat: no té a on pixar i demana que el deixin entrar al centre penitenciari de nou per poder evaquar amb tranquil.litat! Pentura no té molt a veure amb el que vol expressar la pel.lícula, però en un primer moment vaig entendre aquest detall com una manera de fer veure les dificultats de reinserció dels empresonats en una societat de la que han estat apartats i esborrats durant anys. Que un ex – presidiari demani la entrada a presó per utilitzar el servei és una manera un tant còmica de mostrar els problemes morals que suposa la teòrica acceptació del món a un element reeducat.

- Un detall que em va semblar curiós, molt curiós, fins i tot una mica "bizarro", va tenir lloc en el moment de la bolera; no sé si ho recordau, però sa co-protagonista, en un moment lúcid va iniciar un ball de claqué. La curiositat no recau en aquest fet per sí mateix, sinó en sa cançó sobre sa qual ballava s'actriu; es tracta del tema "Moonchild" de King Crimson, un dels grups pioners de l'escena progressiva de finals dels anys 60. Simplement no m'hagués imaginat mai que es pogués arribar a adaptar un ball de claquet a alguna cançó d'aquest grup, i me va impactar sa raresa.

Per cert, aquest petit moment té un homòleg en un altre moment de la pel.lícula; el pare del protagonista li mostra el seu talent vocal a la jove Cristina Ricci i la mateixa llum "angelical" que apareixerà a la raresa de la bolera, il.lumina al veterà cantant. He estat pensant en sa relació dels dos moments, en què és exactament el que ens vol dir el director, però no ho aconsegueixo esbrinar. Meam que en trobau!

- Com molt be s'ha dit en aquest blog, la personalitat de cada personatge és un dels temes forts de la pel.lícula. No comentaré cada un d'ells perquè això se faria excessivament llarg i pesat, només vull esmentar els trets més destacables del protagonista. Queda clar la falta afectiva del protagonista per part del elements familiars; el desajust familiar és, fins i tot, massa evident. Pens que aquest és un dels punts negatius del film, i és que trob que el director ho fa massa clar, de manera massa exagerada, sense lloc per a la interpretació personal.

Sa reacció des protagonista quan es troba just abans d'entrar a ca seva ens mostra amb claretat les seves sensacions; de fet, en aquest moment és quan s'accentua més la seva personalitat bipolar. Al final de la pel.lícula podem entendre com pot tenir (i té) molta més importància i ressò personal el simple petó d’una frustrada ballarina que els forts, asfixiants i hipòcrites vincles familiars.

- Un altre detall destacable és es fet que es director utilitzi sa música com a factor per destacar una escena o moment concret; és a dir, si vos hi fixau, no hi ha música en tota sa pel.lícula execpte (si no record malament) en a s'escena des primer petó de sa parella protagonista, i a nes moment des teòric suicidi (possible final). Bona eina per donar-li es pes que requereixen algunes escenes.

- Tema temps; és curiós que es transcurs de sa pel.lícula es doni de manera lenta, en temps quasi real (és a dir, la història se'ns narra sense grans salts en el temps); això afegeix quelcom de realitat al film. Ara, hem d'acceptar que aportar un mínim de realitat implica aportar un mínim de lentitud, sobretot en alguns diàlegs...i una pel.lícula amb troços lents, amb poca música, amb una emissió entre setmana i a les 23.00 des vespre, rarament deixarà de provacar algun badall entre els assistents (i qualque becada entre es meus veins de sofà… isn’t it?)

- Un dels punts forts de sa pel.lícula és el que fa referència a plànols, tèncniques de filmatge i seqüències, no per la seva presència en sí, sinó per la manera de combinar-ho amb la història de la pel.lícula. Un exemple clar es el del retrobament familiar en forma de sopar, a on més clarament podem distingir les personalitats de cada individu: la filmació canvia constantment de plànol, variant la posició dels protagonistes, tot fet perque el lector relacioni en cada moment el que s’està dient amb el personatge en qüestió i la seva situació en relació al locutor. Aquesta part la trob sublim.

A part, durant sa pel.lícula s’utilitzen en varies ocasions imatges del passat per explicar millor el present de la narració, i aquest aspecte està fet d’una forma especialment lúcida segons sa meva opinió.

- El final és un dels punts claus de l’obra: als espectadors se’ns ofereixen dos finals per a la història, dues maneres d’entendre la realitat, dues formes de reacció a davant situacions més o menys extremes. Sempre m’ha atret molt la figura del suicidi al cinema, ja que té mil i una interpretacions possibles, mil i una crítiques, totes elles a aspectes diversos de la figura humana. La “insoportanle lleugeresa del ésser” (o tot el contrari), el remei per a les malalties psicològiques del s.XXI, la màxima llibertat individual, l’anul.lació completa dels vincles i pressions socials…

He de reconèixer que m’hagués atret molt més un final suicida, però aquesta havia de ser una pel.lícula d’amor, i ho és. L’amor cap a les coses ínfimes però reals. L’amor a les nimietats. L’amor a la vida.

Marco

dimecres, 13 d’agost de 2008

CINE!

Holaaa!!!
Per fer una mica de recordatori i per si algú visita es blog i encara no sap res des tema: demà dijous feim una nova projecció d'una peli de "locos", jejeje. En aquest cas "Esplendor en la hierba" un film d'un mestre com és n'Elia Kazan, un dels grans noms des cine, per recordar-nos que de pelis bones n'hi ha hagut des de sempre i que encara que siguin una mica males de trobar valen molt la pena! (tanta sort de s'e-mule encara! jaja)

En fi, recordau, demà a les 22:30 a sa galeria. Aquesta vegada en Martí no hi serà per fer-nos un miniclasse magistral però intentarem posar-vos una mica en situació . Ja sabem que demà és un dijous diferent perquè l'endemà és festa i pentura vos estimau més anar de parranda enlloc de mirar una peli, però si vos refeis ja ho sabeu! Si algú vol quedar una estona després de sa projecció per comentar un poc ses seves impressions sobre sa peli cap problema eh? Vos hi esperam! Salut!

divendres, 8 d’agost de 2008

1a PROJECCIÓ DEL CICLE "LA BOGERIA: FOTOGRAMA A FOTOGRAMA"

Bones!

Bé com a jornada posterior de sa primera projecció des cicle de cinema de sa galeria toca fer un poc de valoració!
Allò més important d'un cicle de cinema són ses pel·lícules així que començarem per aquí i sa que vàrem posar ahir, "Buffalo 66" realment va ser bastant bona. Sa reacció des públic a sa sala va ser molt favorable, estam molt contents de no haver ficat sa gamba amb sa primera des cicle ja.

Si mirau ses crítiques d'aquesta peli a www.imdb.com, una de ses pàgines sobre cine més visitades a internet, és un gran film que val la pena veure tant per estètica kitsch o cutre, pels diàlegs, pes muntatge i pes retrat de sa societat d'una ciutat americana econòmicament deprimida com és Buffalo. De fet hi ha un dels comentaris el fa una tia d'allà i diu que veure aquesta peli és com estar a ca seva perquè tots els personatges, els seus fets, s'accent, etc li recorden.

Després, si miram què té a veure sa peli amb es tema de sa bogeria, mentre l'estàs mirant es pensament que te passa pes cap tot es temps és: aquí tots estan sonats! jajaja Però a mesura que sa trama se desenvolupa vas entenent que cada persona pot semblar loca a ulls d'una altra, és a dir que és una opinió moltes vegades subjectiva i no un fet. I aquestes locures que tothom té dins sa boca per descriure un individu són creades precisament per sa societat en què es troben i no perquè els hi falti algun cargol.

A part d'això, donar ses gràcies a en Martí per sa presentació sobre sa peli, amb els seus comentaris te capbusses dins es film des des primer minut. Esperam sa seva visita en properes projeccions però encara no sabem quines segur.

I finalment valorar es bon ambient que se va respirar, mos va saber greu no poder comentar un poquet ses impressions de cadascú després de sa projecció però entenem que ja era bastant tard. Els dijous que venen prometem més puntualitat i organització. A més va fer calor, també mos sap greu però era incontrolable aquest dia.

Esperam que seguiu venint els que vàreu assistir i també veure cares noves.
Per cert, es blog també serveix per fer comentaris sobre sa peli, crítiques, etc per part dels assistents, o no.
Salut!

dilluns, 4 d’agost de 2008

CICLE DE CINEMA



CICLE DE CINEMA
LA BOGERIA: fotograma a fotograma

Hola a tots!
Vos agrada es cine? estau cansats de mirar sa cartellera i que casi tot siguin pel·lícules comercials i sense suc? idò estau convidats al cicle de cinema que organitza Sa Grua Blava a sa galeria Ca'n Dinsky & Co de Son Servera (per si algú encara no ho sap estam al carrer Camí des tren núm. 7. Al mateix carrer des cinema La Unió, un poquet més avall.)
Aquest agost i cada dijous a les 22'30 passarem una pel·lícula. Hauríem pogut posar "pelis" simplement bones, però ens hem volgut arriscar més i fer que totes tinguessin un fil conductor comú, en aquest cas sa bogeria o sa "locura" com vos agradi més. Cadascuna presenta una història en que sa bogeria fa acte de presència, no obstant, ja sabeu que "anar-se'n des boll" de vegades es un poc subjectiu...
No farem pagar entrada i sa veritat és que ens ho hem plantejat com un experiment, d'aquesta manera, si ens surt bé, al setembre en farem un altre sobre un tema diferent, clar. A part de projectar sa peli tendrem convidats que ens parlin una mica sobre ella i ens hi introdueixin. Aquest dijous 7 posarem "Buffalo 66" i ens visitarà en Martí Martorell, professor de cinema a sa UIB. A més a més, hi haura un parell de refrescos per si ens pega sa calor.

Vos hi esperam! Salut!

divendres, 1 d’agost de 2008

BENVINGUTS A CA'N DINSKY & CO


Hola a tots!

Primer de tot i per a tot aquell que no ens conegui ens presentarem una mica. Nosaltres som una associació cultural anomenada Sa Grua Blava i tenim la Galeria d'Art i Ambigüetats Ca'n Dinsky & Co com lloc social. Això vol dir que encara que sigui una galeria d'art on, evidentment, es fan principalment exposicions és també el lloc on es duen a terme totes les activitats que programa l'associació. Ja tenim gairebé un any de vida, això no hauria estat possible sense la participació de la gent i la veritat és que ens ho hem passat molt bé. És per això que seguim convidant a tot aquell que estigui interessat en la nostra tasca a que vingui i gaudeixi. A més a més, si a part d'això, teniu propostes, idees, etc. d'activitats que podríem realitzar estem a la vostra disposició. Així mateix, per a què vegeu una mica l'espai i l'exposició que tenim ara aquí teniu unes quantes imatges. Es tracta d'una exposició col·lectiva on hi podreu trobar obres d'artistes ja consolidats com en Tòfol Sastre, en Tomeu Ventayol, na Glòria Mas, en Josep Ma Alaminos i n'Steve Afif.

Aquesta és una obra den Tòfol i s'anomena "Evorar II". Fet amb tècnica mixta i de gran format, provoca una gran atracció visual. Al catàleg on surt aquesta obra l'acompanya un poema den Toni Gost:
"Paraules amb verdet
a l'ombra del fetge d'aquest poema.

El corc ha fet serradís la memòria.

Mans de ruda vermen el raïm de l'infinit. Si destapes una capsa de llapis Alpino i l'ensumes profundament, sentiràs l'aroma de la infància."






Aquí una obra den Tomeu Ventayol, pintor però també escultor veterà, el seu llistat d'exposicions es remunta a 1971. No obstant, la seva obra respira una frescor pròpia d'un al·lot.























Encara que aquesta exposició tengui per títol "Pintures" na Glòria Mas ha aportat "l'excepció que confirma la regla", aquesta capsa de metacrilat amb diferents planxes del mateix material a dins i amb un fil metàl·lic que les uneix orgànicament.

Origen és la sèrie a la que pertany aquesta pintura. Un poema den Xisco Barceló acompanya el catàleg d'aquesta col·lecció, aquí en teniu un fragment:
"És un d'aquells dies que mires per la finestra

i les falsies colen amb els teus coromossomes,

i els pensaments se'n van darrera dels núvols,

com si volgués engendrar-se un altre cop, a la meva gènesi.
Tornar a la procedència natural."


Finalment, aquí teniu una de les obres de n'Steve Afif, un artista en ple auge. Amb pintures de petit format però no per això menys atractives


Bé al·lots, esperam que aquesta petita mostra vos hagi despertat una mica la intriga i vengueu a fer-nos una visita. Vos tendrem informats de les nostres novetats.

Salut!