divendres, 22 d’agost de 2008

QUÈ BÉ ELLING!

Bones!
Per fer un poc de valoració sobre sa peli d'ahir només puc dir una paraula: confit! Quan es film acaba quedes amb cara de beneit mirant encara sa pantalla i amb un somriure en els llavis, oi almenys és lo que veig veure en unes quantes cares a sa sala, inclosa sa meva... Com molt bé va dir na Xisca a sa presentació, no és una peli profunda. És un peli sobre sa bogeria, sí, però també és sa mostra de sa superació, de ses relacions humanes, de lo important que és tenir algú al teu costat però també de sa llibertat individual,...etc Bé, dit així pareix que sí que sigui profunda, tot depèn de com te l'agafis, però sa veritat és que se'n pot aprendre molt d'ella i sobretot riure amb ella. De veres, és una peli molt i molt recomanable.
Bueno al·lots, per tots aquells que vareu assistir a sa projecció vos deix un clipet que vos recordarà grans moments de sa peli. Per aquells que no l'heu vista es vídeo no vos dirà res sobre lo que passa realment a sa peli o s'argument perquè són escenes de moments estrella però desordenades.
Ah! per cert ahir va ser sa sessió que va tenir més assistència!!!Tipo 25 persones no està gens malament! Me sap greu no vaig fer foto... qui no va venir s'ho haurà de creure.
Salut!

5 comentaris:

marco llull ha dit...

Exacte! quina gran definició, sobretot lo de sa cara que se'ns va quedar a tots quan van aparèixer es crèdits de sa peli. És d'aquestes guapes, dolces, amb una història entranyable i amb uns personatges que es fan molt propers. Quan va acabar, no desitjaveu saber com seguia s'història de sa parella protagonista?
Na Xisca ho va dir ben clar, no és una peli tan profunda ni amb rerefons, sinó entretinguda i amena. Crec que lo més destacable és sa gran interpretació dels personatges, sa seva credibilitat (na Xisca ja s'encarregarà d'explicar-vos d'on ve aquesta gran personificaició), però també sa banda sonora, es paisatges escandinaus o sa figura de s'intel.lectual; aquest sembla trobar-se més agust entre la racionalitat de la bogeria, que entre la irracionalitat de la cordura(o viceversa, com cadascú trobi).
A part d'això, destacaria algunes frases i moments; per jo (ja ho vaig comentar) lo millor arriba es dia després de sa festa, quan es protagonista s'aixeca enrevoltat de vomitat, amb una ressaca d'escandol, i es troba a dins ca seva a s'assistent social. Clar, amb aquest panorama sa reacció és "Be, després d'això haurem de tornar al manicomi, no?", i 'assistent respon "tot el contrari, estau millor que mai, això és lo que s'espre de voltros" (més o menys diu això). Aquest moment sí que dona per reflexionar un poc, bogeria de manicomi contra bogeria racional, bogeria inacceptable contra bogeria legal i omnipresent...tot un debat!
Salut i fins dijous que ve!

Bua ha dit...

Pel.licula guapa, dolça, confit. Són adjectius que defineixen es gustasso que passàrem es que hi erem. Si senyor, Marga i Marco.
S'escena des vomitat, excel.lent. És vera.
Don fe que erem tipo 25.
Un vocalista :) :D XD

marco ha dit...

Per cert, Marga, Xisca i altres creadors des cicle de cinema, si per Setembre no hi sou però vos fa ganes fer un altre mes temàtic, jo me'n puc encarregar. Res, me deis quin és mètode logístic a seguir i punt. Ho xerram dijous que ve si vos pareix be. Salut!

Galeria Ca'n Dinsky ha dit...

ei marco! pues crec que acabes de salvar es cicle de cine des setembre perque en julia no acaba d'estar disponible tema entrenos i aixo. en xerram dijous! gracis!

Bua ha dit...

Gran setembre!
Visca es cinema.
Què grans sou.